LA LUNA MURIENTE...de Mónica Suhurt

LEÍDO por ROSA IGLESIAS




LA LUNA MURIENTE





Caminan el serpenteado camino
que circundan
las sombras de la muerte

El silencio cabalga sin rumbo
lento…muy lento
hacia el abismo de los recuerdos
que entre las tinieblas de la oscuridad
lloran la ausencia de la luz

Sangran las palabras
y son ciegos a su sangrar
como sordos a sus gritos

Inertes quedaron
sobre un negro cielo
invadido de ausencias
los suspiros de la esperanza

Se desvanece la noche.

Queda a ciegas, la Luna



Mónica Suhurt

LA LLUNA MORINT-SE




Caminen el serpentejat camí
que circumden
les ombres de la mort

El silenci cavalca sense rumb
lent...molt lent
cap a l'abisme dels records
que dins les tenebres de la fosca
ploren l'absència de la llum

Sagnen les paraules
i són cegos al seu sagnar
com a sords són als seus crits

Inerts van quedar
sobre un negre cel
invadit d'absències
els sospirs de l'esperança

S'esvaïx la nit.

Es queda a cegues, la Lluna



Mónica Suhurt