LA LLUNA MORINT-SE Caminen el serpentejat camí que circumden les ombres de la mort El silenci cavalca sense rumb lent...molt lent cap a l'abisme dels records que dins les tenebres de la fosca ploren l'absència de la llum Sagnen les paraules i són cegos al seu sagnar com a sords són als seus crits Inerts van quedar sobre un negre cel invadit d'absències els sospirs de l'esperança S'esvaïx la nit. Es queda a cegues, la Lluna Mónica Suhurt