Mostrando entradas con la etiqueta PERE BESSÓ. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta PERE BESSÓ. Mostrar todas las entradas

martes, 23 de marzo de 2010

TRENS RIGOROSAMENT DESCURATS AL SOMNI DE LA MORT ...de Pere Bessó ...a Pilar Manjón




PILAR MANJÓN




LLEGIT per ROSA IGLESIAS




TRENS RIGOROSAMENT DESCURATS AL SOMNI DE LA MORT

A Pilar Manjón.


*****

“vuestros muertos, metéoslos por el culo”

Anònim filldeputa

*****





Jac junt a tu per a (ben) morir. /

Els nostres taüts estan llestos. /

És l’hora. /

L’olor de la terra penja pesadament /

dels fums sense pregària. /

Onomatopeies de cruel terrabastall enlaire. /

No hi ha, però, cap guerra. /

Només retalls de partitura d’òpera fosca. /

-Estic malalt… /

-Encara ens estimem… /

-En honor a la veritat, més que tristos… /


Em gire cap a tu, i tu cap a mí, /

quan de sobte les finestres de la casa /

del nostre somriure buit /

il·luminen de pols un segon els anys vinents. /

Les cartes assenyalades perden les seues puntes /

en el lent arrossegament dels peus /

a la recerca de la destrucció de nova Babilònia, /

Daniel, ai, cap nabuco /

no et salvarà hui del Pou dels Lleons, /

ni tan sols l’aigua sana de la font de l’arboç. /

Els esclats de l’espasa sagnant de la venjança /

besllumenen prediccions i cridòries planyívoles, /

senyal expèdita de la fossa comuna /

de la vida a trossos, /

-I des de la cambra veïna la rialla de la nostra filleta… /

-El refilet del pit-roig del conte mentre ella dorm… /


Somric al teu costat al seient del vagó sis zero sis /

perquè no poden guanyar-nos dues voltes. /



Pere Bessó

(de La Pell de saxígraf, 2005)





LEÍDO por ROSA IGLESIAS




TRENES RIGUROSAMENTE DESCUIDADOS EN EL SUEÑO DE LA MUERTE

A Pilar Manjón.


*****

“vuestros muertos, metéoslos por el culo”

Anònimo joputa

*****





Yazco junto a tí para (bien) morir. /

Nuestros ataúdes están listos. /

Es la hora. /

El olor de la tierra pende pesadamente /

de los humos sin plegaria. /

Onomatopeyas de cruel estruendo arriba. /

No hay, sin embargo, ninguna guerra. /

Sólo retales de partitura de ópera obscura. /

-Estoy enfermo… /

-Todavía nos queremos… /

-En honor a la verdad, más que tristes… /

Me vuelvo hacia ti, y tú hacia mí, /

cuando de pronto las ventanas de la casa /

de nuestra sonrisa vacía /

iluminan de polvo un segundo los años venideros. /

Las cartas señaladas pierden sus puntas /

en el lento arrastre de los pies /

a la busca de la destrucción de nueva Babilonia, /

Daniel, ay, ningún nabuco /

te salvará hoy del Pozo de los Leones, /

ni siquiera el agua sana de la fuente del madroño. /

Los estallidos de la espada sangrienta de la venganza /

vislumbran predicciones y griteríos lastimeros, /

señal expédita de la fosa común /

de la vida a trozos, /

-Y desde la habitación vecina la risa de nuestra hijita… /

-El trino del petirrojo del cuento mientras ella duerme… /

Sonrío a tu lado en el asiento del vagón seis cero seis /

porque no pueden ganarnos dos veces. /



Pere Bessó

(de La Pell de saxígraf, 2005)

martes, 9 de marzo de 2010

CEMENTERI DAVALL DE L'ESTANY NEGRE ...de Pere Bessó




LLEGIT per ROSA IGLESIAS




CEMENTERI DAVALL DE L'ESTANY NEGRE






Ací l’ombra del cel grata,
és purament aproximació secundària del cel,
calcomania del cel,
estel que esclata enmig de tots els estels més ordinaris.
Els edificis enderrocats pels besllums sense ales
són més petits que jo,
Un estel fosc per a cada resident que dorm
sense la cura de cap àngel.
Al gafet de pastor un parany de pardalets penja buit.

Ni es balanceja.
La fresca de la nit alça una flaire de sang,
picantoseta com brots de l’herba ressequida
guardats en bossa de cuir negra,
De seguida put.

Una foscor de silencis
i dols blaus ens han caigut al damunt.
Jo reprenc absent el seu vol,
El pensament reprén el tast d’allò que encara no conec.
El sender gris del carro de la pesta està renglat d’oliveres.
Els seus arrels poden tocar ara els morts,
escriví el poeta.
La mort pot tocar les oliveres,
les amortallades estrelles,
la mortaldat mateixa
a través dels seus porus empolsegats de mort.
Estic tan cansat que em gitaria ací
però no estic prou cansat
perquè el meu darrer buf de nova intifada es detinga.

Un anyell lleixivat blanquejà les lloses d’Arafat i Darwish.
Gaza és el mot gravat en aiguafort
que m’enganxa a la vida
com un narguil de plata somnolenta.
Per a tu l’anyell de les meues paraules
que no lleva el pecat de les bombes del món.
Gaza, el somni del rínxol de la calavera
a la porta del llosal dels innocents
on les meues mans han estat fregant-te
com una icona enrunada de la pau.
Pense en els ossos,
anques espellegades vivint entre nosaltres demà

i alene, Gaza, el suau perfum
de la glòria teus màrtirs.
I transgredesc el somni dolç de les mares de Gaza,
trene les cintes dels somnis de les jóvens de Gaza
i tibe la pell d’aquests morts que no tenen res a oferir-nos,
ni tan sols el darrer lligament al crit de la luxúria
dels seus cossos cremats.
Mai no hi haurà mai bastants canelobres caiguts
per a esmenar açò.
Perduts per perduts, les udolades es perden
en les oliveres de l’altra banda del pas,
que vinclen les seues branques avergonyides
i s’esgarrifen.



Pere Bessó




LEÍDO por ROSA IGLESIAS




CEMENTERIO BAJO DE LA LAGUNA NEGRA




Aquí la sombra del cielo escarba,
es puramente aproximación secundaria del cielo,
calcomanía del cielo,
estrella que estalla en medio de todas las estrellas más ordinarias.
Los edificios destruidos por los deslumbres sin alas
son más pequeños que yo,
Una estrella obscura para cada residente que duerme
sin el cuidado de ningún ángel.
En el corchete de pastor una trampa de pajarillos cuelga vacío.
Ni se balancea.
La fresca de la noche levanta un aroma de sangre,
picantillo como brotes de la hierba reseca
guardados en bolsa de cuero negra,

Enseguida hiede.
Una obscuridad de silencios
y duelos azules nos han caído encima.
Retomo ausente su vuelo,
El pensamiento retoma el sabor de lo que aún no conozco.
El sendero gris del carro de la peste está enfilado de olivos.
Sus raíces pueden tocar ahora los muertos,
escribió el poeta.
La muerte puede tocar los olivos,
las amortajadas estrellas,
la mortandad misma
a través de sus poros polvorientos de muerte.
Estoy tan cansado que me acostaría aquí,

pero no estoy tan cansado
para que mi último resuello de nueva intifada se detenga.
Un cordero lixiviado blanqueó las losas de Arafat y Darwish.

Gaza es la palabra grabada en aguafuerte
que me engancha a la vida
como un narguile de plata soñoliento.
Para ti el cordero de mis palabras
que no quita el pecado de las bombas del mundo.
Gaza, el sueño del rizo de la calavera
a la puerta del losar de los inocentes
donde mis manos han estado rozándote

como un icono derrocado de la paz.
Pienso en los huesos,
ancas despellejadas viviendo entre nosotros mañana
y respiro, Gaza, el suave perfume
de la gloria de tus mártires.
Y transgredo el sueño dulce de les madres de Gaza,
trenzo las cintas de los sueños de las jóvenes de Gaza
y estiro la piel de estos muertos que no tienen nada que ofrecernos,
ni tan siquiera la última liga al grito de la lujuria
de tus cuerpos quemados.
Nunca habrá bastantes candelabros caídos
Para corregir esto.
Perdidos por perdidos, los aullidos se pierden

en los olivos del otro lado del paso,
que retuercen sus ramas avergonzadas
y se desgarran.


Pere Bessó