SOLILOQUIO ...de Marina Centeno

LEÍDO por ROSA IGLESIAS




SOLILOQUIO





Se gasta el agua de las ingles
atormentada en piedra
que se parte dulcísima en fragmentos

Nace un sonido libido en la atmosfera
que arranca el tuétano de la memoria
en tonos púrpura

El paisaje es danza de venado que aparea en soliloquio

Las moscas se entretienen en el aire –fugacidad de muerte-
en generosa vacilación de alas
con mieles esparcidas
por rotunda congregación de ritmos

El estallido busca la explanada para morirse en líquido

El rostro de los mil rostros que me ejercen
es una pausa brusca del instante
con poemas de júbilo en los labios




Marina Centeno





LLEGIT per ROSA IGLESIAS




SOLILOQUI

Traduït per Pere Bessó





Se gasta l’aigua de l’engonal
turmentada en pedra
que es part dolcíssima en fragments

Naix un so libido en l’atmosfera
que arranca el moll de la memòria
en tons púrpura

El paisatge és dansa de cérvol que aparia en soliloqui

Les mosques s’enjogassen en l’aire –fugacitat de mort-
en generosa vacil·lació d’ales
amb mels esparses
per rotunda congregació de ritmes

L’esclat busca l’explanada per a morir-se en líquid

El rostre dels mil rostres que m’exerceixen
és una pausa brusca de l’instant
amb poemes de gaudi als llavis



Marina Centeno